| L’ETERNITAT DE LES JOIES |
|
En el procés del casament els nuvis s’intercanvien molts regals, amb
tot les joies, tant la de promesa com les aliances, són fruit d’una
tradició que es remunta a l’època de l’Antic Egipte. En aquest
apartat us explicarem les tradicions, les novetats en joies i el
pressupost bàsic.
|
|
 |
|
| L’ANELL DE PROMESA |
 
|
En l’Antic Testament, era costum formalitzar l’acte de demanar la mà
de la núvia amb un anell. Aquest ús es va estendre per tot Europa i
Àsia Menor, i en l’any 860, el Papa Nicolás I, decretà que l’anell de
promesa era una declaració oficial de la intenció de casar-se. A més
a més, l’edicte estipulava que l’anell havia de ser d’un metall
preciós, preferentment or. Trencar el compromís per part de l’home
podia suposar pagar una multa. La dona que s’atrevia podia ser
tancada per la resta de la seva vida en un convent de clausura.
Van ser els venecians, al segle XV, qui encastaren brillants en
l’anell d’or o plata de la promesa. Ben aviat la costum es va
estendre i, en el segle XVII, l’anell de brillants era ja molt
popular entre les promeses de classe alta a Europa. En l’actualitat,
la núvia acostuma a rebre una típica aliança de diamants o un anell
amb una pedra encastada.
En el cas de l’anell de promesa és molt difícil donar una idea del
preu, ja que depèn del disseny, del material, de les pedres
encastades... Però sobretot, del que es vulgui gastar el promès.
|
|
|
|
|
| LES ALIANCES |
|
Els antics egipcis ja intercanviaven anells en els ritus
matrimonials, al voltant de l’any 2800 abans de Jesucrist. Pels
egipcis, el cercle era una forma mancada de principi i de fi i
significava l’eternitat. El matrimoni venia a representar això. No va
ser fins el segle III aC quan l’anell nupcial es va col·locar en el
tercer dit (sense comptar el polze) de la mà esquerra. Els grecs
creien que certa vena, “la vena de l’amor”, es comunicava des
d’aquest “tercer dit” directament amb el cor. Els romans i els
cristians van adoptar com a propi aquest costum.
La tendència en els darrers anys a l’hora de comprar unes aliances és
el típic d’or groc, encara que darrerament s’ha posat molt de moda
l’or blanc, polit o mate, amb la possibilitat de combinar-lo amb l’or
tradicional. Però també l'or rosat i el platí. Pel que fa a les
línies, s’està tendint cap a línies més fredes, més centreuropees.
L’aliança és una de les poques joies unisex del mercat, cosa que ha
imposat una línies més austeres i més simples per tal que les puguin
dur tant homes com dones. Tot i que darrerament, hi ha la tendència
de triar la mateixa aliança, però a la de la núvia encastar-hi un
brillant.
Però en general, el comú denominador és l’austeritat i la senzillesa
en la tria de les aliances, cosa que en l’actualitat és un símbol de
modernitat.
El preus parteixen de les 10.000 i fins les 40.000 pessetes per cap,
a partir d’aquí ja entrem en preus de disseny que poden disparar el
pressupost.
No em d’oblidar gravar les aliances, la tendència actual és portar
els noms invertits, ell porta el nom d’ella i ella el d’ell, i la
data. Però tampoc hem d'oblidar encarregar-les amb temps, ja que no
sempre es tenen en magatzem totes les talles i per evitar algun
ensurt, millor encomanar-les amb temps.
|
|
|
|
|
| ALIANÇA TOUS |
|
Els emblemàtics ossets TOUS són els protagonistes d'aquesta exquisida aliança que segellarà un dels dies més feliços de la teva vida: el dia de la teva boda.
Aquest esplèndid anell, realitzat en or blanc, presenta una característica molt peculiar. Es tracta d'una successió de delicats ossets articulats, amb extraordinaris diamants en talla brillant encastats , que s'ajusten al teu dit com una carícia.
Una autèntica joia, que reflexa sentiments, elegància i serenitat, i que sobretot farà inoblidable un moment únic.
|
|
|
|
|
|
;)
;)
