| CONVIDA AMB TOT EL GUST |
| Sabem el dia del casament, on el celebrarem, el restaurant i el
fotògraf també l'hem triat, ja sabem on anirem de viatge, el vestit
que portarem... Què més ens falta? Doncs molt senzill, avisar els
convidats! És el moment d'acabar de lligar els últims detalls de la
cerimònia, aquelles petites coses que donaran un toc personal: les
invitacions, les participacions, el record de la cerimònia, la carta
del menú o les targetes de les taules. |
 
|
Convida amb tot el gust! Sabem el dia del casament, on el celebrarem,
el restaurant i el fotògraf també l'hem triat, ja sabem on anirem de
viatge, el vestit que portarem... Què més ens falta? Doncs molt
senzill, avisar els convidats!
És el moment d'acabar de lligar els últims detalls de la cerimònia,
aquelles petites coses que donaran un toc personal: les invitacions,
les participacions, el record de la cerimònia, la carta del menú o
les
targetes de les taules. Els temps estan canviant. Fins i tot es veu
en
la forma de convidar. No tan sols en les noves formes, textures i
colors de les cartolines de les invitacions sinó que també en la
persona que invita a una cerimònia. Fins no fa pas molts anys els que
convidaven eren els pares dels nuvis, ara però, cada vegada és més
habitual que sigui la mateixa parella la que se n'encarregui
personalment. De fet, en tractar-se de la primera presentació formal
dels dos junts, és on es comença a notar i transmetre el caràcter,
personalitat i tarannà dels nuvis, de la boda i de la futura vida en
comú. Per aconseguir representar fidelment els gusts i la manera de
ser s'ha de saber triar molt bé el que es vol. En el mercat
existeixen
multitud d'opcions, des de les més clàssiques fins a les més
atrevides, sempre podent quedar-nos amb una posició intermèdia, amb
la
combinació perfecta.
Quan parlem del classicisme d'una invitació ens referim a l'elecció
d'un paper com l'opalina, de color clar i textura terça. La sobrietat
i la senzillesa són els trets dominants. A més, tenen el valor afegit
que algunes d'elles acostumen a ser força econòmiques. Últimament
s'està posant molt de moda la creació d'un logotip amb les inicials
de
la parella que serà utilitzat en tota la resta d'elements
identificatius (menú, targetes de taula...). També és una opció
atrevida la d'incloure fotografies de la parella o fins i tot una
caricatura conjunta. Quant a textures del paper, cal saber que el
reciclat és econòmic i sempre queda bé. El de cotó és elegant però és
més car i a causa del seu gruix és més difícil de treballar. A banda
de ser de cotó o reciclat, també pot ser industrial o fets a mà.
Aquests últims (amb pètals de flors, llavors, etc) tenen l'avantatge
que per ells mateixos ja queden bé, no cal cap altre tipus
d'ornamentació. A banda de la invitació (una per cada família), també
s'acostuma a incloure un sobret més petit que cada família ha de
retornar el més aviat possible per facilitar la confirmació de
l'assistència i comptabilitzar els comensals. Cal recordar que els
sobres i els noms dels convidats és millor si es poden escriure a mà,
ja que donen un to de calidesa i proximitat que s'agraeix. El
resultat
és millor, encara que també una mica més car, si la retolació
s'encarrega a un calígraf professional. Però cal saber que lees noves
tecnologies tenen aplicacions per imitar la caligrafia a mà que poden
aconseguir el mateix efecte. Un concepte que hem de dominar és el
temps. Per començar a pensar en el tema de les invitacions s'hauria
de
fer amb 3 o 4 mesos d'anticipació al dia de la boda perquè la
impremta, depenent del que desitgem, tardaran entre quinze dies i un
mes a tenir-ho tot enllestit. A més, s'ha de tenir en compte que
s'haurien d'enviar als convidats entre un i dos mesos abans perquè
puguin organitzar-se l'agenda i confirmar la seva assistència amb un
marge de temps suficient per què vosaltres pugueu acabar
d'organitzar-ho tot. No hem de caure en la temptació d'encarregar el
nombre exacte d'invitacions, de participacions, de minutes ni de cap
altre element imprès que depengui del total de persones que
assistiran
a la cerimònia. Sempre poden haver-hi imprevists i, un cop
encarregades, resulta sempre més car i complicat tornar a imprimir-
ne.
L'aconsellable és adquirir-ne una vintena més del que es preveu
necessari. La mateixa proporció també s'hauria de preveure quan
s'encarreguen les participacions, les targetes personals que es
col•loquen sobre o darrera el plat a la taula, les tradicionals
cigarretes i puros i els petits detallets que funcionen com a record
de la participació a la cerimònia. I ara sí, amb les invitacions
enllestides ja teniu assegurada una part important de la cerimònia,
l'assistència dels invitats! PARTICIPACIONS O INVITACIONS? A vegades
anem una mica confosos i no sabem ben bé el que és cada cosa. Per
exemple, segur que hem sentit parlar d'invitacions i participacions.
Quina és la diferència? O potser és que vol dir el mateix? Ara us ho
aclarim. Primer de tot cal dir que són dos conceptes diferents. Les
invitacions, tal com el seu propi nom indica, significa que voleu que
algú participi i assisteixi al vostre casament i, per tant, li
notifiqueu i el convideu a la cerimònia i al posterior banquet. Hi ha
de constar el dia, l'hora i el lloc del casament, el restaurant on
s'anirà després i també la manera de confirmar l'assistència. La
característica distintiva de les participacions és que s'envia a les
persones que voleu que sàpiguen que us caseu però que no estan
convidades a la cerimònia. Tot i així, segons la tradició, els que
reben una participació acostumen a fer un detall de casament als
nuvis. Cal que sapigueu que en les participacions hi ha de constar la
quinzena, el mes i l'any del casament.
|
|
 |
|
|
;)
