| PROPOSTES DE MATRIMONI ORIGINALS |
| Fins fa ben poc era el noi qui demanava la mà de la noia al pare
d’aquesta, però, avui en dia, les coses han canviat! I fins i tot,
en moltes ocasions, és la noia qui li demana al noi que es casi amb
ella. |
 
|
A continuació, us donem 10 idees que podeu fer servir qualsevol dels dos per donar l'anell de compromís a la vostra mitja taronja de manera original i divertida perquè sempre es recordi d'aquest dia tan especial.
1. En un dinar familiar amb tota la seva família al davant! A l'hora dels cafès pot ser un molt bon moment. A més, si et diu que sí, us estalviareu d'haver-ho de comunicar a la família.
2. En un cinema ple de gent i que, per anar bé, hi treballi algun amic que et deixi transmetre en directe a la pantalla gran la famosa pregunta.
3. Aneu un cap de setmana a la platja i escriu-li a la sorra: “Et vols casar amb mi?”
4. També li pots demanar en un diari o revista que sàpigues que llegeix. T'imagines la seva cara quan et vegi a la revista?
5. Fes-li un massatge als peus quan estigueu sols i posa-li l'anell de compromís al dit del peu.
6. Escriu-li al vidre del cotxe quan el porti brut.
7. Si ets afeccionat al karaoke, aprofita per demanar una cançó ben romàntica i quan s'acabi i encara tinguis el micròfon a les teves mans... aprofita per demanar-li!
8. Apaga les llums de casa i encén espelmes formant un camí que porti fins on has deixat l'anell.
9. Congela l'anell dins un glaçó i posa-li dins de la beguda. Mentre estigui bevent demana-li que es casi amb tu.
10. Si a la teva parella li agraden molt els dolços... aneu a sopar fora i de postres fes que li portin un pastís que hi posi: “Et vols casar amb mi?”
|
|
 |
|
| TRADICIONS NUPCIALS: EL VEL |
| Moltes de les tradicions i accessoris nupcials tenen un origen
històric. Aquest és el cas del vel, un element que s’utilitza des de
finals del segle XVIII. |
|
Anterior a això, hi ha múltiples teories que intenten explicar-ne
l’origen, però no n’hi ha cap que estigui confirmada. Una d’aquestes
teories és la que diu que el vel deriva del tros de roba que
utilitzaven per cobrir la cara a les núvies raptades, per evitar
que reconeguessin el camí i poguessin tornar a casa.
El que és segur, però, és que a partir del segle XVIII, les núvies
van començar a utilitzar-lo per a simbolitzar la puresa. Actualment
ha perdut aquesta simbologia, però continua sent un accessori
nupcial molt utilitzat.
Evidentment, l’evolució no ha arribat només a l’aspecte simbòlic
d’aquest accessori, sinó també a les formes i teixits amb què
s’elaboren. De diferents llargades, fins a la cintura o les caderes
o fins i tot fins a fregar el terra, cobreix el rostre de la núvia
fins al moment en que l’oficiant ha formalitzat el matrimoni. Un cop
ja s’han convertit en marit i muller, la núvia pot deixar el seu
rostre al descobert, tirant el vel enrere.
|
|
|
|
|
| LES INVITACIONS |
|
L’organització és el secret perquè els preparatius del casament
siguin
tot un èxit. Una de les primeres coses que heu de fer són les
invitacions del casament. Aquestes s’han d’encarregar amb temps en
botigues especialitzades, papereries i impremtes, un cop estigui
decidit la data, el lloc i l’hora del casament. Les invitacions s’han
d’enviar amb suficient antelació perquè els convidats puguin ajustar
el seu calendari. Tot seguit us proporcionem una sèrie de
suggeriments i de dades que poden ser del vostre interès a l’hora de
realitzar lesinvitacions:
Cal tenir en compte que hi ha una gran varietat de dissenys que es
presenten en forma de catàlegs.
Si porteu un disseny propi, la impremta pot tardar gairebé tres
setmanes a tenir-les fetes. En cas d’agafar el disseny d’un catàleg
en
una setmana ja estaran llestes.
Si decidiu defugir de les estridències i escolliu un format clàssic,
ha de ser senzill i poc recarregat, en tons blancs o crus, i de forma
rectangular o quadrada.
La presentació més clàssica és la cartolina doblegada amb lletra
impresa a la seva cara interna.
N’hi ha també de més atrevides, amb colors forts, com el grana o el
blau marí, amb l’escrit en negatiu (lletres blanques sobre fons
fosc).
Per donar-hi un toc original també s’hi incorporen petites
il•lustracions.
Sigui quina sigui la vostra decisió us suggerim que el text sigui
breu
i que contingui les següents dades: noms i cognoms dels nuvis, data,
lloc, mes, dia i hora de la boda. La invitació a l’enllaç i telèfons
de contracte per confirmar l’assistència. |
|
|
|
|
| CONVIDA AMB TOT EL GUST |
| Sabem el dia del casament, on el celebrarem, el restaurant i el
fotògraf també l'hem triat, ja sabem on anirem de viatge, el vestit
que portarem... Què més ens falta? Doncs molt senzill, avisar els
convidats! És el moment d'acabar de lligar els últims detalls de la
cerimònia, aquelles petites coses que donaran un toc personal: les
invitacions, les participacions, el record de la cerimònia, la carta
del menú o les targetes de les taules. |
|
Convida amb tot el gust! Sabem el dia del casament, on el celebrarem,
el restaurant i el fotògraf també l'hem triat, ja sabem on anirem de
viatge, el vestit que portarem... Què més ens falta? Doncs molt
senzill, avisar els convidats!
És el moment d'acabar de lligar els últims detalls de la cerimònia,
aquelles petites coses que donaran un toc personal: les invitacions,
les participacions, el record de la cerimònia, la carta del menú o
les
targetes de les taules. Els temps estan canviant. Fins i tot es veu
en
la forma de convidar. No tan sols en les noves formes, textures i
colors de les cartolines de les invitacions sinó que també en la
persona que invita a una cerimònia. Fins no fa pas molts anys els que
convidaven eren els pares dels nuvis, ara però, cada vegada és més
habitual que sigui la mateixa parella la que se n'encarregui
personalment. De fet, en tractar-se de la primera presentació formal
dels dos junts, és on es comença a notar i transmetre el caràcter,
personalitat i tarannà dels nuvis, de la boda i de la futura vida en
comú. Per aconseguir representar fidelment els gusts i la manera de
ser s'ha de saber triar molt bé el que es vol. En el mercat
existeixen
multitud d'opcions, des de les més clàssiques fins a les més
atrevides, sempre podent quedar-nos amb una posició intermèdia, amb
la
combinació perfecta.
Quan parlem del classicisme d'una invitació ens referim a l'elecció
d'un paper com l'opalina, de color clar i textura terça. La sobrietat
i la senzillesa són els trets dominants. A més, tenen el valor afegit
que algunes d'elles acostumen a ser força econòmiques. Últimament
s'està posant molt de moda la creació d'un logotip amb les inicials
de
la parella que serà utilitzat en tota la resta d'elements
identificatius (menú, targetes de taula...). També és una opció
atrevida la d'incloure fotografies de la parella o fins i tot una
caricatura conjunta. Quant a textures del paper, cal saber que el
reciclat és econòmic i sempre queda bé. El de cotó és elegant però és
més car i a causa del seu gruix és més difícil de treballar. A banda
de ser de cotó o reciclat, també pot ser industrial o fets a mà.
Aquests últims (amb pètals de flors, llavors, etc) tenen l'avantatge
que per ells mateixos ja queden bé, no cal cap altre tipus
d'ornamentació. A banda de la invitació (una per cada família), també
s'acostuma a incloure un sobret més petit que cada família ha de
retornar el més aviat possible per facilitar la confirmació de
l'assistència i comptabilitzar els comensals. Cal recordar que els
sobres i els noms dels convidats és millor si es poden escriure a mà,
ja que donen un to de calidesa i proximitat que s'agraeix. El
resultat
és millor, encara que també una mica més car, si la retolació
s'encarrega a un calígraf professional. Però cal saber que lees noves
tecnologies tenen aplicacions per imitar la caligrafia a mà que poden
aconseguir el mateix efecte. Un concepte que hem de dominar és el
temps. Per començar a pensar en el tema de les invitacions s'hauria
de
fer amb 3 o 4 mesos d'anticipació al dia de la boda perquè la
impremta, depenent del que desitgem, tardaran entre quinze dies i un
mes a tenir-ho tot enllestit. A més, s'ha de tenir en compte que
s'haurien d'enviar als convidats entre un i dos mesos abans perquè
puguin organitzar-se l'agenda i confirmar la seva assistència amb un
marge de temps suficient per què vosaltres pugueu acabar
d'organitzar-ho tot. No hem de caure en la temptació d'encarregar el
nombre exacte d'invitacions, de participacions, de minutes ni de cap
altre element imprès que depengui del total de persones que
assistiran
a la cerimònia. Sempre poden haver-hi imprevists i, un cop
encarregades, resulta sempre més car i complicat tornar a imprimir-
ne.
L'aconsellable és adquirir-ne una vintena més del que es preveu
necessari. La mateixa proporció també s'hauria de preveure quan
s'encarreguen les participacions, les targetes personals que es
col•loquen sobre o darrera el plat a la taula, les tradicionals
cigarretes i puros i els petits detallets que funcionen com a record
de la participació a la cerimònia. I ara sí, amb les invitacions
enllestides ja teniu assegurada una part important de la cerimònia,
l'assistència dels invitats! PARTICIPACIONS O INVITACIONS? A vegades
anem una mica confosos i no sabem ben bé el que és cada cosa. Per
exemple, segur que hem sentit parlar d'invitacions i participacions.
Quina és la diferència? O potser és que vol dir el mateix? Ara us ho
aclarim. Primer de tot cal dir que són dos conceptes diferents. Les
invitacions, tal com el seu propi nom indica, significa que voleu que
algú participi i assisteixi al vostre casament i, per tant, li
notifiqueu i el convideu a la cerimònia i al posterior banquet. Hi ha
de constar el dia, l'hora i el lloc del casament, el restaurant on
s'anirà després i també la manera de confirmar l'assistència. La
característica distintiva de les participacions és que s'envia a les
persones que voleu que sàpiguen que us caseu però que no estan
convidades a la cerimònia. Tot i així, segons la tradició, els que
reben una participació acostumen a fer un detall de casament als
nuvis. Cal que sapigueu que en les participacions hi ha de constar la
quinzena, el mes i l'any del casament.
|
|
|
|
|
| LA PETICIÓ DE MÀ |
| La petició de mà o “declaració d’intencions” que es viu actualment
és molt diferent d’aquell acte protocol·lari que es va començar a
realitzar a l’Edat Mitjana |
|
Antigament, en molts casos la petició de mà era una simple
negociació entre els pares de la parella que en ocasions ni tan sols
es coneixien i es realitzava a casa dels pares de la núvia que
actuaven d’amfitrions
Amb el pas dels temps, l’alliberament de la dona i els innombrables
canvis socials que s’han anat produint, la llibertat de les dones
per escollir amb qui volen contraure matrimoni és total en gairebé
tots els països del món. El principal motiu perquè aquesta tradició
s’hagi mantingut vigent, és el mutu coneixement de les famílies dels
nuvis.
La parella viu aquest moment d’una manera molt diferent, en la
intimitat… Un sopar per a dos, a la platja, en un concert, a la
muntanya, en un viatge…. Qualsevol lloc pot ser adient per demanar a
la nostra parella per passar la vida junts. Un altre dels elements
d’aquesta tradició que s’ha mantingut amb el temps, és l’intercanvi
de regals entre els membres de la parella, tot i que els
tradicionals anell i rellotge han anat quedant desplaçats per obrir
el ventall a qualsevol cosa que resulti especial per als membres de
la parella.
|
|
|
|
|
|
;)
;)
;)
;)
;)
